En un moment on les interaccions i els vincles afectius prenen vida a través de les xarxes socials us proposo que reflexionem sobre les relacions i els aspectes psicoemocionals que es posen en joc.

Des del naixement, un nadó aprèn a desenvolupar-se a nivell socioafectiu. És un fet que necessita ajuda per aconseguir-ho. Hi ha aspectes que es desenvoluparan pel “seu codi genètic” i d’altres que dependran del paper dels pares i les persones que contribueixin a la seva educació (escola, mestres, avis, cangurs, …). És important educar les emocions com a resposta a les diferents situacions socials.

La intel·ligència intrapersonal és la que fa referència a la capacitat d’identificar les pròpies emocions, analitzar-les, descriure-les, posar-lis nom i avaluar-les (Gardner). Goleman, creador de la Teoria de la Intel·ligència Emocional defineix aquest tipus d’intel·ligència com la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i els demés, amb l’objectiu de millorar les relacions entre les persones (basat en la intel·ligència intrapersonal i interpersonal de Gardner), els elements que constitueixen la intel·ligència emocional són:

Competència personal:

  • viure i conèixer les pròpies emocions
  • regular les emocions
  • automotivar-se

Competència social:

  • reconèixer les emocions dels altres
  • establir relacions

A mesura que els fills creixen i van passant per les etapes evolutives, tenen diferents necessitats que sovint no saben com expressar ni com demanar l’ajuda als pares. Què els queda? La conducta. Aquell conjunt de respostes que sovint van més enllà del què es veu.

Imaginem una noia de 15 anys que de cop comença a baixar el seu rendiment acadèmic i les notes. Mostra la mirada perduda, una escolta empobrida, una actitud de deixadesa i de no importar-li el què li diuen, es passa les tardes a l’habitació connectada a l’ordinador i fent els àpats allà… La mare pot insistir-li perquè s’esforci més. Té l’afany de ser una mare competent i capaç d’ajudar a la seva filla a treure les millors notes per arribar a la universitat. Amb el temps, les discussions i els fracassos acadèmics, la mare oblida dir-li quant l’estima, que està al seu costat amb tot el que ella necessiti… I la noia, conscient o inconscientment, utilitza la seva conducta per atraure l’atenció de la mare perjudicant-se a sí mateixa, empobrint el seu autoconcepte acadèmic.

En aquest cas, quan les dues conversin des del què senten, quan ho senten, com ho senten i què fan per estar millor…. és possible que trobin un espai de diàleg on arribar a entendre’s. La mare pot descobrir que la noia està trista perquè potser ha perdut a la seva millor amiga per exemple, i la filla pot entendre que la mare necessita sentir-se bona mare fent-la esforçar, així és com l’havien educada de petita els avis. Les dues poden aprendre a relacionar-se d’una forma més positiva i nodridora, des del diàleg de les emocions.

La noia està en ple procés maduratiu. Una etapa caracteritzada per les fluctuacions emocionals, sovint amb dificultats per entendre i gestionar les emocions que experimenta. És necessari que es millorin els vincles afectius i que els pares col·laborin en l’educació emocional d’ella, replantejant les normes i directrius a seguir.

A nivell acadèmic, és necessari introduir hàbits d’estudi i tècniques d’aprenentatge noves que l’ajudin a consolidar les estratègies que ja té, en base als nous reptes acadèmics que se li plantegen. Per altra banda, és important treballar la motivació acadèmica, que està íntimament relacionada amb l’autoestima i amb la capacitat de tenir un cert control sobre la pròpia vida i d’ensortir-se’n.

Àngels Martí