Demà Arriben a casa 4 nens adolescents.. En Nico, a punt de fer 10 anys, l’Aurora de 13 amb la seva amiga Paula, que l’ha convidada a passar la Setmana Santa a casa nostra, i el més gran, en Jose Luis que en farà 17 demà passat. Viu amb nosaltres des de principis de curs.
En Jan, el meu fill de 4 anys, espera els seus germans amb molta il·lusió. Igual que el pare de les criatures i jo mateixa. Ara bé, una cosa no treu l’altra, les meves vacances, des de fa ja quasi 9 anys, són intenses. No tant per viatges i maletes. Sinó perquè passem de 3 a 7-8 persones i tot es multiplica. Absolutament tot. La compra es converteix en una hipercompra i les rentadores i assecadores roden bona part del dia. Per no dir de les aventures culinàries. Passo de fer una amanida i un peix a la planxa a ranxos de macarrons, arròs i altres!
El que vull compartir avui és EL MEU KIT DE MIMES. Un conjunt de recursos que m’acompanyen per viure amb serenitat i humor aquests drag-on khan en períodes de vacances.
1. TRUCA A LES AMIGUES: és imprescindible sentir-te connectada emocionalment amb persones que et coneixen i saben què dir-te en un moment de desesperació. Sí, d'aquells que l'ordre s'ha convertit en caos i aquest té cara de monstre que sembla que se't vulgui empassar.
2. MINDFULNESS O ATENCIÓ PLENA: fés-les tasques plenament conscient. Quan cuines, fixa't en les textures, olors, vapors, colors... del menjar. Quan estenguis roba, para atenció a la forma de les peces, la olor del suavitzant, la textura dels teixits...
3. FER LA MIGDIADA O RACÓ DE LA PAU: reserva't una estona al dia per dedicar-te a tu mateixa. Si pots una hora, fantàstic! Sinó 20 minuts són suficients… Aprofita per practicar la relaxació profunda i si et queda energia per llegir una estona, aprofita-la! Descansa dels sorolls, els conflictes i les peticions.. La superdona que algunes portem dins també necessita recarregar energia.
4. AFAVORIR LA COOPERACIÓ: el que he après al llarg d’aquests quasi 9 anys és que donar valor a l'aportació que cadascú fa genera una complicitat que no té límits. Posa la taula esdevingué una aventura d'autoafirmació per a cadascun d'ells. Igual que preparar les bases d'unes pizzes o fer sushi. Són oportunitats d’or perquè els nens puguin demostrar-se les seves capacitats i els beneficis de col·laborar entre ells. A més que facilita l’empatia i l’escolta activa. I tu, com a mare, Gaudeixes d’aquestes estones afavorint la cooperació amb entusiasme, i t'alliberes de l'estrès implícit en una família nombrosa.
I el que no té preu de tot plegat, és La cara del meu fill quan es retroba amb els seus germans. Són abraçades d’amor i de reconeixement. De trasmet-li a l'altre quan d'important és. I cuidar aquest vincle ha estat mèrit de tots. Del pare, de la mare dels tres fills del meu marit, dels germans d'ell i de mi mateixa. Un altre dia us en parlaré.
Àngels Martí
