Demà arriben a casa 4 nens adolescents. En Nico, a punt de fer 10 anys, l’Aurora de 13 amb la seva amiga Paula, que l’ha convidada a passar la Setmana Santa a casa nostra, i el més gran, en Jose Luis que en farà 17 demà passat. Viu amb nosaltres des de principis de curs.

En Jan, el meu fill de 4 anys, espera els seus germans amb molta il·lusió. Igual que el pare de les criatures i jo mateixa. Ara bé, una cosa no treu l’altra, les meves vacances, des de fa ja quasi 9 anys, són intenses. No tant per viatges i maletes. Sinó perquè passem de 3 a 7-8 persones i tot es multiplica. Absolutament tot. La compra es converteix en una híper compra i les rentadores i assecadores roden bona part del dia. Per no dir de les aventures culinàries. Passo de fer una amanida i un peix a la planxa a ranxos de macarrons, arròs i altres!

El que vull compartir avui és EL MEU KIT DE MIMOS. Un conjunt de recursos que m’acompanyen per viure amb serenitat i humor aquests dragon khan en períodes de vacances.

1. TRUCADES A AMIGUES: és imprescindible sentir-te connectada emocionalment amb persones que et coneixen i saben què dir-te en un moment de desesperació. Si, d’aquells que l’ordre s’ha convertit en caos i aquest té cara de monstre que sembla que se’t vulgui empassar.

2. MINDFULNESS O ATENCIÓ PLENA: fes les tasques plenament conscient. Quan estàs cuinant, fixat en les textures, olors, vapors, colors,… del menjar. Quan estens roba, para atenció a la forma de les peces, la olor del suavitzant, la textura dels teixits,…

3. FER LA MIGDIADA O RACÓ DE LA PAU: reserva’t una estona al dia per dedicar-te a tu mateixa. Si pots una hora, fantàstic! Sinó 20 minuts són suficients… Aprofita per practicar la relaxació profunda i si et queda energia per llegir una estona, aprofita-la! Descansa de sorolls, conflictes i peticions. La superwoman que algunes portem dins també necessita recarregar energia.

4. AFAVORIR LA COOPERACIÓ: el que he après al llarg d’aquests quasi 9 anys és que donar valor a l’aportació que cada un fa genera una complicitat que no té límits. Parar la taula esdevé una aventura de reafirmació de cada un d’ells. Igual que preparar les bases d’unes pizzes o fer sushi. Són oportunitats d’or perquè els nens puguin demostrar-se les seves capacitats i els beneficis de col·laborar entre ells. A més que facilita l’empatia i l’escolta activa. I Tu, com a mare, gaudeixes d’aquestes estones afavorint la cooperació amb entusiasme, i t’alliberes de l’estrès implícit en una família nombrosa.

I el que no té preu de tot plegat, és la cara del meu fill quan es retroba amb els seus germans. Són abraçades d’amor i de reconeixement. De transmetre-li a l’altre quan d’important és. I cuidar aquest vincle ha estat mèrit de tots. Del pare, de la mare dels tres fills del meu home, dels propis germans i de jo mateixa. Un altre dia us en parlaré.

Àngels Martí