4 gestos per donar la benvinguda a un nadó i evitar que el teu fill es bloquegi en els gelos

Fa dos mesos que la padrina d’en Jan, la "parrini" com ell l’anomena, ha tingut una nena preciosa, la Martina. Una petita molt esperada per tots que finalment gaudim i acompanyem. L’embaràs va representar una oportunitat d’or per compartir amb en Jan què aniria passant i com canviaria la relació d’ell i la seva padrina. L’objectiu? Acompanyar-lo en aquest canvi, afavorint que aprengui a donar la benvinguda a la Martina, a gaudir de la seva presència i a assegurar el vincle amb la padrina.

Hi ha una vegada, en un lloc no gaire llunyà, hi havia una nena anomenada Clara. La Clara era una petita curiosa, sempre plena de preguntes i amb una imaginació desbordant. Un dia, mentre jugava al jardí, va trobar una petita caixa de fusta sota una alzina antiga. La caixa estava decorada amb gravats estranys i emetia una llum suau i acolorida. Amb molt de compte, la Clara va obrir la caixa. Dins, dormint plàcidament, hi havia un nadó. Però no era un nadó qualsevol. Les seves parpelles eren com llunes creixents i, quan les va obrir, els seus ulls brillaven amb la intensitat de mil estrelles. Al seu voltant, l'aire semblava vibrar amb una música suau i inaudita. La Clara, sorpresa però sense por, va agafar el nadó en braços. Era lleuger com una ploma i la seva pell feia olor de flors silvestres i de pluja d'estiu. El nadó va somriure, un somriure que il·luminava tot el jardí, i va estendre una maneta cap a la Clara. Quan el seu ditet va tocar la mà de la Clara, una calidesa estranya va recórrer tot el seu cos. Immediatament, el jardí va començar a transformar-se. Les flors es van fer més grans i brillants, els colors es van intensificar i els ocells van començar a cantar melodies que mai abans s'havien escoltat. Les papallones, amb ales de colors iridescentes, van dansar al voltant del nadó. La Clara va entendre que el nadó era un nadó màgic, portador de la bellesa i la meravella del món. Va decidir que el cuidaria i que li ensenyaria tot sobre la Terra, sobre els seus colors, els seus sons i les seves emocions. Els dies que van seguir van ser plens d'aventures. La Clara portava el nadó a passejar pel bosc, on els arbres li feien reverències i on els animals s'apropaven amb curiositat. L'ensenyava a reconèixer la forma dels núvols, el murmuri del riu i el gust de les fruites del bosc. Una nit, mentre miraven les estrelles, el nadó va assenyalar el cel. La Clara va veure que les estrelles semblaven moure's i formar patrons nous, com si estiguessin parlant un llenguatge secret. El nadó va emetre un so suau, com un carilló de vent, i la Clara va sentir que comprenia el que les estrelles deien: històries antigues de galàxies llunyanes i de mons oblidats. Amb el temps, el nadó va començar a créixer, però sempre mantenia la seva llum interior i la seva connexió amb la màgia del món. La Clara va créixer al seu costat, aprenent que la curiositat i l'amor són les claus per descobrir els secrets més meravellosos de la vida. I així, la noia curiosa i el nadó estel·lar van viure moltes més aventures, recordant a tothom que la màgia es pot trobar als llocs més inesperats, i que fins i tot el més petit dels éssers pot portar la llum més gran al món.A casa, quan encara no podem posar imatge a allò que ha de passar, ens funciona imaginar-nos una història on el meu fill pot projectar les seves il·lusions i fantasies, i també les seves pors. Quan el nen “es confessa” t'adones de què el preocupa. Junts podeu trobar un bon pla per resoldre-ho. En el cas d'en Jan, podré veure a la padrina? El nostre pla: anem a comptar quines festes i celebracions hi haurà durant l'any per saber quins dies vindrà la padrina a casa nostra. La por d'en Jan equival a assegurar el vincle amb la seva padrina.
REVISIÓ DE LES JOGUINES I LA ROBA QUE HI HA A CASAUn gest que permet al nen veure el seu propi creixement. S'adona que hi ha joguines amb les quals no hi juga i, mentre les revisa, ell mateix proposa deixar-ne alguna a la Martina. Amb la roba passa el mateix, descobreix com de gran s'ha fet i podem aprofitar per parlar amb ell del dia que duia aquell body, o com de bonic estava amb aquell jersei. És un moment molt important perquè el nen està fent un pas de gegant en desprendre's d'objectes que tenen una història per a ell, a més de reforçar la seva història de vida.
Fer-lo partícip del procés de l'embaràs: la padrina d'en Jan ens va anar compartint les ecos i en Jan anava fent preguntes del que el preocupava. Aquest gest permet al nen tenir un cert control del temps i preveure. Us animo a que utilitzeu un calendari marcant les dates importants: revisió mèdica, eco, ... Inclòs que ell mateix faci marques o anotacions. La seva aportació el farà sentir necessari i conseqüentment, enfortirà la seva autoestima.
REGALAR AL NADÓ ALGUNA COSA QUE EL TEU FILL TÉ A CASAEn Jan, aquest cap de setmana, va decidir regalar-li un peluix molt preuat per a ell, un elefant de grans orelles que va heretar del seu germà Nico. Tot decidit, va agafar la seva motxilla i el va posar a dins. Li vam explicar que calia rentar-lo però a ell aquesta explicació no li va servir. La seva resposta va ser: "ja li explicaré a la **parrini** que no li doni a la Martina fins que no estigui net". Ens va convèncer… La seva cara al donar-li va ser tant especial: en Jan desprenia generositat i un gran sentiment de coratge, amb aquell gest es va mostrar segur i important, assegurant el vincle amb la padrina i la petita.

I si té gelosia, rebutja el nadó o fa petits retrocessos, no el culpis ni li recriminis. El nen, amb el seu comportament, t'està explicant què li passa. Afavoreix aquesta comunicació i recull les seves pors. La Martina tot just ha arribat a les nostres vides. Per en Jan serà una experiència única per experimentar les emocions que provoca el fet de deixar de ser l'únic per convertir-se en els únics.

Àngels Martí