Arriba l'estiu i amb ell, ve de gust reduir el ritme, abaixar exigències, connectar amb el gaudi,… Algunes persones tendeixen a frustrar-se si els seus plans no es compleixen. També els passa als nens i adults amb altes capacitats. El seu sentir està vinculat a l'alta sensibilitat emocional i la frustració apareix amb freqüència.
Si tens a prop algú amb altes capacitats saps que durant les vacances també apareixen les emocions, ¡com no! Són les convidades per excel·lència, tripulants que guien la navegació. La vostra missió és explicar-vos alguna cosa sobre vosaltres i el vostre sentir, i sobre la vostra filla/fill.
Descobreix amb el teu fill/a algunes idees que podeu practicar per gestionar les emocions bàsiques.
Quan el teu fill o filla sent ràbia, hi ha diverses coses que pots fer per ajudar-lo a gestionar-la: **1. Mante la calma:** El més important és que tu mantinguis la calma. Si tu et poses nerviós o t'enfades, la situació pot empitjorar. Respira profundament i recorda que la ràbia és una emoció normal. **2. Valida la seva emoció:** Fes-li saber que entens que està enfadat/da. Frases com "Veig que estàs molt enfadat/da" o "Entenc que t'hagi molestat això" poden ajudar. Evita dir coses com "No tinguis por" o "No t'enfadis per això", ja que minimitzen els seus sentiments. **3. Identifica la causa (si és possible i segur):** Un cop estigui una mica més tranquil/la, intenta esbrinar què ha provocat la seva ràbia. Pregunta amb curiositat: "Què t'ha fet sentir així?" o "Explica'm què ha passat". **4. Ofereix estratègies de gestió:** Ensenya-li maneres saludables de canalitzar la seva ràbia: * **Respirar profundament:** Practicar respiracions lentes i profundes pot ajudar a calmar el cos. * **Moure el cos:** Animar-lo a córrer, saltar, ballar, o fer alguna activitat física pot ser molt útil, ja que ajuda a alliberar tensió. * **Utilitzar el llenguatge:** Enséñale a expressar la seva ràbia amb paraules, dient "Estic enfadat/da perquè..." en lloc de cridar o pegar. * **Fer un dibuix o escriure:** Si és una mica més gran, potser li agrada expressar-ho a través de l'art. * **Espai segur:** Proporciona-li un lloc on pugui estar sol/a per calmar-se si ho necessita, com la seva habitació. **5. Marca límits:** És important que entengui que la ràbia és una emoció acceptable, però que certes conductes no ho són. Per exemple, no es pot pegar a altres persones, trencar coses o dir insults. Explica clarament quins són els límits. **6. Sigues un model:** Els nens aprenen molt observant els adults. Mostra com gestiones tu mateix/a la teva pròpia ràbia de manera saludable. **7. Ofereix consol després:** Un cop la tempesta hagi passat, ofereix-li afecte i tranquil·litat. Un abraçada pot ser molt sanadora. **8. Parleu-ne més tard:** Quan tots estigueu tranquils, podeu parlar sobre l'episodi de ràbia. Ajuda-li a reflexionar sobre què podria fer diferent la propera vegada. **Per a nens petits:** La ràbia sovint pot venir de la frustració o la incapacitat d'expressar les seves necessitats. En aquests casos, anticipar les seves necessitats i oferir opcions pot ser molt útil. **Per a adolescents:** La ràbia pot estar lligada a canvis hormonals, problemes socials o la recerca d'independència. És important escoltar-los, validar els seus sentiments i ajudar-los a trobar mecanismes d'afrontament adequats a la seva edat. Si la ràbia del teu fill/a és molt intensa, freqüent o interfereix greument en la seva vida o en la de la família, considera buscar ajuda professional d'un psicòleg infantil.
La ràbia és una emoció amb molta energia. Expressar-la sense fer mal a ningú és una bona opció!
Què puc fer quan el meu fill/a sent por?
La por és una emoció natural que paralitza o ataca. Apareix quan es percep un perill real o imaginari. Creix i s'alimenta de la teva atenció.
Quan el teu fill o filla se sent trist, hi ha moltes coses que pots fer per ajudar-lo: * **Mostra empatia i valida els seus sentiments:** Fes-li saber que entens com se sent i que està bé sentir tristesa. Frases com "Veig que estàs trist" o "Entenc que això et faci sentir malament" poden ser molt útils. * **Escolta activament:** Dóna-li l'oportunitat de parlar sense interrompre, jutjar o intentar arreglar el problema immediatament. Fes preguntes obertes per animar-lo a expressar-se, com ara "Què t'ha fet sentir així?" o "Volies parlar d'això?". * **Dóna-li suport físic i emocional:** Un abraç, agafar-li la mà o simplement seure al seu costat pot transmetre afecte i seguretat. * **Ajuda'l a identificar la causa:** Intenta esbrinar què està causant la seva tristesa. A vegades, pot ser alguna cosa concreta, i altres vegades, pot ser una barreja de coses o una sensació més general. * **Anima'l a expressar-se d'altres maneres:** Si no vol parlar, potser prefereix dibuixar, escriure un diari, escoltar música o fer alguna activitat creativa per expressar les seves emocions. * **Passa temps de qualitat amb ell/a:** Fer activitats que gaudeixi junts, com jugar, llegir, veure una pel·lícula o simplement passejar, pot ajudar a alleujar la tristesa i a enfortir el vostre vincle. * **Promou l'autocura i hàbits saludables:** Assegura't que dorm prou, mengi bé i faci activitat física. Aquests aspectes són fonamentals per al benestar emocional. * **Ajuda'l a trobar solucions (si és possible):** Un cop hagi expressat la seva tristesa, pots preguntar-li si vol pensar en maneres de millorar la situació o afrontar el problema. * **Explica-li que la tristesa és normal:** Fes-li entendre que tothom se sent trist de tant en tant i que és una emoció humana normal. És important aprendre a gestionar-la. * **Evita minimitzar els seus sentiments:** No diguis coses com "No és per tant" o "Anima't". Això pot fer que se senti incomprès o que els seus sentiments no són vàlids. * **Busca ajuda professional si cal:** Si la tristesa és persistent, intensa, interfereix en la seva vida diària (escola, amics, activitats) o si mostra altres signes d'alerta (canvis en el son o l'apetit, aïllament, pensaments negatius recurrents), no dubtis a consultar amb un pediatre, un psicòleg infantil o un altre professional de la salut mental. L'important és ser present, mostrar comprensió i oferir el teu suport incondicional.
La tristesa és una emoció que apareix davant d'una pèrdua: quan es perd una joguina preferida, quan mor un ésser estimat, quan s'acaba el temps de jugar amb els amics, quan arriba el final de l'estiu, quan tens menys temps per estar amb la teva família perquè comença l'escola, …
Què puc fer perquè la meva filla/el meu fill senti calma?
La calma és una emoció que convida a viure sense presses. Quan sents calma tot és possible. Sembla que el temps s'atura.
RECORDA:
Permets-me quequan sorgeixin les emocions del teu fill/a, que siguin expressades i amb la teva ajuda, es transformaran en benestar.
Desitjo que aquestes eines aportin calma i connexió emocional durant les vacances. M'encantarà llegir els vostres comentaris i si han estat útils per a la vostra família.
Àngels Martí
Psicòloga Familiar i Mentora de Professionals de la Infància i l'Adolescència.
