Benvolguda Marencalma,
Avui poso rumb al Benestar Emocional en Altes Capacitats, de forma visible.
Fa 20 anys que acompanyo les famílies i si alguna cosa tenen en comú és la necessitat de sentir-se escoltades i compreses. La majoria de la infància i l'adolescència arriba a consulta perquè:
- A la classe:
- no atén: està com desconnectat, li interessa molt poc el que es fa, …
- està aïllat: gairebé no parla i viu al seu món, es relaciona poc, …
- té un comportament disruptiu a l'aula: va de “llest”, replica al mestre, parla tot el temps, ...
- es queixa constantment: les injustícies mobilitzen intensament la seva actitud i el seu sentir.
- Es bloqueja en els exàmens o en les presentacions orals.
- S'avorreix i no li agrada anar a l'escola.
- Les seves notes han empitjorat.
- A casa:
- La seva frustració és intensa
- La seva queixa constant
- Passa d'una emoció a una altra en menys d'1 segon
- La seva por li impedeix anar sol al bany, adormir-se sol, quedar-se orfe, …
- Es pregunta sobre qüestions filosòfiques, l'existència del món, la mort, …
- Requereix arguments lògics per col·laborar, estudiar o motivar-se, …
- Com que la comprensió i el vocabulari solen ser madurs, s'esperen reaccions emocionals madures.
- La seva família està esgotada, no ho entén, tothom es desborda amb facilitat
Algunes famílies porten un diagnòstic sota el braç: hiperactivitat, dèficit d'atenció, fòbia social, trastorn negativista desafiador, etc.
En aquests anys he après a veure més enllà de l'etiqueta. A veure que aquesta infància i adolescència tenen aspectes en comú. Un humor especial, un enginy genuí, una creativitat expansiva, un raonament incansable, …, i una intensitat emocional particular.
Alguns d'ells han estat detectats amb Altes Capacitats, Superdotació o Talent. En el millor dels casos, s'ha atès acadèmicament les seves necessitats educatives especials degut a la seva gran intel·ligència cognitiva. No obstant això, l'acompanyament emocional i el desenvolupament de la intel·ligència emocional ha estat una responsabilitat familiar i menys escolar. Vull creure que aquesta realitat està canviant. I sóc conscient que encara queda una llarga travessia per atendre aquestes persones de forma integral.
Descobrir l'oceà emocional de les persones, implica submergir-se en la profunditat de les seves aigües i observar que hi ha milers d'animals aquàtics de totes les espècies, amb els seus colors, formes i singularitats. Entre elles les persones amb Altes Capacitats (AACC). Ni totes senten igual, ni totes expressen les seves emocions de la mateixa manera.
Tenir altes capacitats, igual que tenir els ulls blaus o mesurar 175 cm, implica una manera concreta de veure el món, de sentir-lo i de relacionar-s'hi. El meupe no ho veu de lluny, i el de 175 cm. el veu des d'una alçada diferent a la del de 165 cm.
En les persones altament sensibles (PAS), la sensibilitat emocional és elevada i apareixen emocions intenses que sovint es viuen com autèntics tsunamis dins de la família. Moltes mares i pares se senten esgotades perquè perceben la seva filla, fill com una persona exigent, enèrgica, intensa i explosiva.
Des de la meva experiència professional, personal i familiar, l'única diferència entre les realitats de la infància amb o sense alta capacitat és com senten i expressen:
– La frustració quan la seva expectativa no es compleix.
– La por quan creuen que no podran afrontar una situació.
– La tristesa quan viuen la pèrdua.
L'alegria quan celebren un repte.
Entre altres emocions que coexisteixen en la seva quotidianitat.
Una de les aprenentatges que vaig interioritzar en Psicologia Evolutiva és que una persona és la suma de la seva informació genètica, el seu temperament i el context en el qual creix i s'interrelaciona. Les dues primeres vénen de sèrie. La tercera és una terra fèrtil en la qual l'adult pot adobar amb molt d'amor i humor perquè aquesta infància i adolescència, emocionalment intenses, creixin cap a una vida adulta plena i en connexió amb les seves fortaleses.
Les AACC naveguen sovint amb l'Alta Sensibilitat Emocional (PAS). Un exemple d'això es veu en algunes persones i com perceben l'art en totes les seves expressions. Connecten fàcilment amb la creativitat i la seva bellesa i poden emocionar-se presenciant una posta de sol, contemplant una escultura o escoltant un relat.
De Joe Dispenza he sentit que la personalitat és el conjunt d'hàbits repetits en el temps que esdevenen una manera de fer que influeix en la teva idea de ser.
Et proposo viure la singularitat emocional de les persones amb altes capacitats, que de vegades se'ns fan tempesta, com un mar de possibilitats, un mar que convida a la calma i a la confiança.
Una confiança per acompanyar des del teu propi autoconèixer per poder entendre, atendre, sostenir i transformar el sentir de la teva filla, fill i propi. Perquè tenir altes capacitats és quelcom més que una gran intel·ligència cognitiva. És imprescindible acompanyar la infància i adolescència en el desenvolupament i evolució de la intel·ligència emocional, la brúixola que marca la relació amb un mateix i amb els altres. Perquè, per fi, tenir altes capacitats impliqui viure en benestar emocional a més de disposar d'una intel·ligència cognitiva superior a la mitjana (segons la classificació que es fa a partir d'uns tests que mesuren la intel·ligència cognitiva).
Àngels Martí
Psicòloga Familiar i Mentora de professionals de la Infància i l'Adolescència
Bienestar Emocional en Altas Capacidades