Benvolguda Marencalma,
Estic vivint canvis a la consulta que em fan por i em donen emoció a parts iguals. Quan em sento així, em ve de gust caminar, ballar, cantar, meditar, ordenar... com una manera de moure l'energia perquè l'emoció es transformi.
Avui he ordenat. He trobat la feina final del Màster de Teràpia Familiar del 2003, la part vivencial. O ell m'ha trobat a mi!
Un llarg recorregut vital de 4 anys que vaig emprendre amb el desig de conèixer-me més, personalment i professionalment.
I així acaba,
«... cada cop que, en créixer, tinguis ganes de convertir les coses equivocades en coses justes, recorda que la primera revolució que cal realitzar és dins d'un mateix, la primera i més important.
Lluitem per una idea sense tenir ni idea de nosaltres mateixos és una de les coses més perilloses que es poden fer. Cada vegada que et sentis extraviat, confós, pensa en els arbres, recorda la seva manera de créixer. Recorda que un arbre de gran copa i poques arrels és derribat per la primera ràfega de vent, mentre que un arbre amb moltes arrels i poca copa a penes deixa circular la seva saba. Arrels i copa han de tenir la mateixa mesura, has d'estar en les coses i sobre elles: només així podràs oferir ombra i empara. Només així en arribar a l'estació apropiada podràs cobrir-te de flors i fruits.
I després, quan davant teu s'obrin molts camins i no saps quin recórrer, no te'n fiquis en un qualsevol a l'atzar: asseu-te i espera. Respira amb la confiada profunditat amb què respirar el dia que vas venir al món, sense permetre que res et distregui: espera i espera encara més. Queda't quiet, en silenci, i escolta el teu cor. I quan et parli, aixeca't i ves on ell et dugui...»
On el cor et porti, Susana Tamaro
El meu cor em porta acompanyar mares i les seves famílies a viure amb més amor i humor, a connectar amb el benestar, la calma i fluir amb la felicitat.
I a tu, on et porta el cor?
