A casa, els dimecres a la tarda són especials. Ens retrobem en Jan, el meu fill de 4 anys, i la mare de la criatura, una servidora, per passar una estona entretinguda. El nostre objectiu? Gaudir plegats d’allò que ens vingui de gust fer.
Ahir, un dimecres qualsevol, de pluja i d’hivern, ens vam acomodar al sofà, amb la manteta, disposats a veure’ns un got de llet «calentona» i compartir alguna confidència. Se’m va acudir demanar-li a en Jan si havia parlat amb algú nou a l’escola (acabava de veure un vídeo sobre com preguntar als teus fills per aconseguir una comunicació fluïda). La reacció d’en Jan va ser de gran aprenentage!
En Jan em va mirar extranyat i em va dir:
Després de quedar captivat amb la televisió, em vaig disposar a connectar-lo de nou a la relació i al moment present, a l’aquí i a l’ara. Les pessigolles no fallen, i no els hi falles. quan es va recolzar al meu pit vaig captar el senyal que ja podíem canviar d’activitat.
Vam escollir el foam que s'enganxa a unes cartolines, una mena de mini boletes remullades d'una goma enganxosa, que no deixa de ser quelcom fastigosament divertit, així vam anomenar l'activitat!
I Quan ja eren les 19h tocades vaig proposar-li la dutxa.. Acabo de en aquell precís moment, el nen amorós, creatiu i atent, va deixar pas a un cavaller amb llança i crits de guerra. La seva llança era el meu mòbil i els crits de guerra eren NOOOO rotunds… Així que, Recordant el Dr. Siegel i el seu cicle de la connexió, em vaig abaixar al seu nivell, el vaig tocar suaument, el vaig consolar i vaig validar la seva emoció (entienc que estiguis així, ens ho estàvem passant tant bé, el cap de setmana hi tornarem).
L'atzar, la bona sort o un dit més entrenat del que jo havia imaginat, va fer que en Jan posés la música del mòbil i, en un tres i no res, els dos estàvem ballant al mig de la cuina la cançó d'en Doraemon i després la de «Cuando me siento bien» d'Efecto Pasillo. https://youtu.be/hvaqFn5dvhU (Us deixo l'enllaç per si la voleu escoltar). Va ser màgic, especialment per la connexió que vam tenir en aquells instants. La música, els riures i la complicitat van guiar el camí cap a la dutxa., dels millors camins que hem viscut darrerament.
Àngels Martí
