Educar amb límits

Aquest escrit es dirigeix a mares, pares, cuidadors, familiars, … de nens entre 1 i 3 anys. De totes maneres, les recomanacions es poden aplicar a nens de qualsevol edat.

El procés d'educar implica que els adults sapiguem respondre adequadament a les necessitats físiques i psíquiques dels infants. Si entenem que tots els nens són diferents, igual que ho són els seus pares i les seves mares, entendrem que és important que adaptem la nostra manera de fer a aquestes diferències.

QUÈ ENTENEM PER LÍMITS?

Són aquell conjunt de normes, rutines i hàbits adreçats a la conducta de les criatures. Tenint en compte les necessitats de cada família, mantenir uns horaris estables, afavoreixen els hàbits (àpats, higiene, descans, joc…), faciliten que el nen/a reguli el seu comportament, es mostri implicat en les situacions de relació i es mostri més relaxat la major part del dia. Els límits proporcionen seguretat i percepció de control en el nen. Seguretat en el sentit que entén què s'espera d'ell i què pot passar si no es comporta adequadament i percepció de control en el sentit que pot anticipar les rutines diàries, i escollir, a mesura que creix, la conducta més apropiada.

Què volem per al nostre fill/a?

Respondre’ns aquesta pregunta ens ajudarà a marcar-nos objectius i normes, de manera que establirem una disciplina, entesa com a conjunt de normes i hàbits que facilitin comportaments adequats a cada situació. D’aquí s’anirà definint l’estil educatiu de cada progenitor.

Citant Ignasi Vila, en el seu llibre “Creixer amb tu: els infants de 18 a 36 mesos”, ens diu que: “Un dels reptes de la infància consisteix a descobrir l'estructura i el significat de la vida. I això s'aprèn descobrint regles i normes que regulen el funcionament de les coses.”.

CAL TENIR EN COMPTE QUE:

Alguns comportaments desafiadors (dir no, no cooperar…) apareixen per cridar l'atenció del pare i/o la mare o com a reafirmació de la personalitat del nen. Està en una edat en què la prioritat és l'exploració de l'entorn i les pròpies capacitats, alhora que va guanyant independència respecte l'adult. Les normes li serveixen per poder descobrir allò que pot fer i allò que no.

Com posar límits?

Els límits es posen a la conducta del nen i no a la seva forma de ser o sentir. A moltes mares i pares ens encantaria trobar la recepta miraculosa, tot i que sabem que no existeix. Ara bé, si seguim algunes pautes, podrem viure l'experiència d'educar els nostres fills amb serenitat i entusiasme:

• Felicita el nen pel seu bon comportament, ja que l'ajudaràs a entendre què s'espera d'ell alhora que amb la teva aprovació i atenció l'ajudaràs a sentir-se segur.
• Dóna-li ordres clares i senzilles: digues-li què ha de fer en comptes d'insistir en allò que no ha de fer. Per exemple: “agafa el biberó per aquí”, en comptes de dir-li “no agafis així el biberó!”. I assegura't que té la capacitat per fer-ho!
• Favoreix que el nen aprengui que la manera d'aconseguir la teva atenció és portant-se bé.
• Anticipa't a situacions de possible conflicte. Si has d'anar amb cotxe i saps que s'enfadarà, pots explicar què fareu i què esperes d'ell. Ex: “ara anirem amb cotxe, estarem una estona i t'has de portar bé, d'acord?”.
• Les ordres i els hàbits amb joc engresquen els nens a mostrar-se col·laboradors. Ex: si cal recollir les joguines podem dir “mira, ara agafo aquesta joguina i la poso aquí, a veure com ho fas tu?”.
• Ofereix alternatives a la conducta: si el nen puja per les taules i cadires de la llar d'infants, pots dir-li que si té ganes de saltar, pot pujar sobre les rodes, troncs i pedres que hi ha al pati de l'escola.
• Ajuda’l a ser responsable. És més recomanable dir: “vés molt alerta en pujar sobre el sofà, si no podries caure i fer-te mal” que dir “no pugi al sofà que cauràs!”
• Parla-li de com et sents davant una determinada conducta. Per ex: “la mare està enfadada perquè has llençat la joguina al vidre”. I permet que “refaci” allò que no ha fet bé, en aquest cas “és important que recullis la joguina perquè si la llances al vidre es pot trencar”.

ALGUNES REFLEXIONS:

• Evita excedir-te en les prohibicions (tot i que en cas de perill, cal actuar).
• Els límits calen ser negociats a mesura que el nen va creixent, explicant-los més que imposant-los. Si expliquem la norma: “respectem les joguines”, l’ajudem a raonar participant de la responsabilitat de prendre decisions.
• Evita utilitzar frases que posin en dubte els teus sentiments cap al teu fill o filla. Poden ferir la seva autoestima i està en una edat on confon la realitat i la ficció. Si li dius: “Si et portes malament, et deixaré d'estimar”, pot sentir-se insegur, amb por i, sense voler, produir-li malestar emocional.
• S'ha demostrat que fer ús del càstig físic (pegar, pessigar, sacsejar...) i les amenaces per millorar la conducta dels nens i nenes no afavoreix bons comportaments, a més de causar dany emocional i conseqüències negatives per al desenvolupament de la seva personalitat.

L'EFECTE MIRALL:

Els adults tenim un paper de “mirall” en els infants. Per això és important cuidar el nostre llenguatge a l'hora de descriure la manera de ser, de fer, de sentir del nen/a. El nen va construint la seva pròpia imatge i va prenent consciència de qui és, per això cal evitar l'etiquetatge negatiu, per ex.: “ets dolent”.

Àngels Martí Pérez

Bibliografia:
Vila, I: “Creixent amb tu: els infants de 18 a 36 mesos: una petita guia per a pares i mares”, Generalitat de Catalunya, 2005.
Faber, A. I Mazlish, E. : “Com parlar perquè els vostres fills us escoltin i com escoltar perquè els vostres fills us parlin” Ed. Medici, 1997