El 2016, vaig connectar amb el concepte de mentalització fent la formació de Psicologia Evolutiva aplicada a la Gestalt al Centre Umayquipae de Madrid de Loretta Cornejo.
Carlos Pitillas, en el mòdul de l'aferrament en nounats ens va fer una classe magistral sobre la mentalització i els seus beneficis en el desenvolupament infantil.
Probablement ja practiques la mentalització de forma natural en el teu dia a dia.
Avui et comparteixo alguns dels seus fonaments i característiques per si contribueixen en la teva pràctica de terapeuta i/o en la relació amb criatures.
Imagina una llanterna capaç d'il·luminar els processos mentals que succeeixen en cadascun de nosaltres.
Una llanterna màgica, amb les dues bandes il·luminades, que revela el nostre interior mitjançant els sentiments, els pensaments i les intencions per comprendre'ns i ser comprès. I revela l'interior de l'altre.
Alguna cosa així com deixar de suposar, jutjar i dubtar per connectar, comunicar i comprendre't a tu mateixa i als altres.
Mentalitzar és il·luminar i mostrar l'intern en nosaltres i en els altres. Per aconseguir-ho n'hi ha prou amb fer servir la imaginació i, alhora, aplicar la tècnica de l'interrogatori circular reflexiu que va ser desenvolupada per l'equip de terapeutes sistèmics de l'Escola de Milà.
Què és la metal·lització?
Es refereix a la capacitat exclusivament humana de interpretar el significat del comportament dels altres en considerar els seus estats mentals i intencions subjacents, així com la de comprendre l'impacte dels propis afectes i comportaments en els altres (Fonagy i Target, 1996; 2002)
És l'activitat de la imaginació que interpreta els comportaments humans com a estats mentals intencionals.
Mitjançant la pròpia imaginació, intuïm els pensaments, els sentiments i les intencions dels qui ens envolten per així trobar sentit a les seves accions.
També ens permet organitzar les nostres pròpies experiències subjectives.
És una activitat preconscient i reflexiva indispensable per representar, comunicar i regular els sentiments i les creences que ens mobilitzen.
La mentalització és un procés social fonamentalment bidireccional o transaccional (Fonagy i Target, 1997).
Tothom pot mentalitzar?
Tothom que es troba en un estat d'autorregulació més o menys apreciativa i efectiva.
Aneu-vos-en del perfeccionisme relacional Doncs tendeix a l'encotillament, els ”hauria de ser” en lloc de “el que és” i amb un ull crític que sovint transmet en l'altra persona la sensació d'insuficiència i incapacitat. En conseqüència, es perpetua un sentiment de baixa qualitat en la relació. autoeficàcia que es correspon directament amb un autoconcepte compromès i en conseqüència, una autoestima Danyada i tornar a començar.
Tot i que no sempre es pot aconseguir mentalitzar a causa d'estats emocionals molt intensos, traumes o dificultats en la salut mental, es recomana com a pràctica de la regulació emocional pròpia i de qui acompanyem, a més de les persones amb les quals ens vinculem.
Si la mentalització acull la premissa d“”observar-nos des de fora imaginant l'altre des de dins", aplicar la mirada d'apreciació en algunes vivències en què la càrrega emocional és intensa i desagradable, ajuda a comprendre que la capacitat de mentalitzar es vegi afectada pels propis estats interns.
Igualment, les persones que han interioritzat l'experiència relacional de sentir-se segures i tingudes en compte, el adhesió segura, tenen més facilitat per connectar i mostrar la capacitat mentalitzadora (N.Malberg i M. Dangerfield, 2023).
Ja que mostren una major obertura a demanar ajuda, a aprendre dels altres i amb millors estratègies de regulació emocional.
Quins són els estats mentals?
Es refereixen a les necessitats, desitjos, sentiments, creences, fantasies, objectius, propòsits i raons de cada persona.
Un exercici per poder identificar-los és deconstruir un conflicte que hagis viscut recentment o en el passat.
La mentalització es desenvolupa principalment durant la infància i l'adolescència. La qualitat i la seguretat dels vincles afectius primaris amb els cuidadors són fonamentals. A través de la interacció i la comunicació amb els adults, els nens aprenen a identificar i comprendre els estats mentals (pensaments, sentiments, desitjos, intencions) propis i dels altres. Els elements clau en el desenvolupament de la mentalització inclouen: * **Vincle segur:** La relació de confiança i seguretat amb els cuidadors permet que el nen se senti segur per explorar els seus sentiments i els dels altres. * **Reflexivitat i sensibilitat dels cuidadors:** Els adults que poden pensar sobre els estats mentals del nen, respondre de manera empàtica i validar les seves experiències emocionals ajuden a construir la capacitat mentalitzadora. * **Explicacions i narracions:** Trobar paraules per descriure el que senten o pensen, així com escoltar històries sobre les experiències d'altres, ajuda a comprendre la complexitat dels estats mentals. * **Joc simbòlic:** El joc permet als nens explorar diferents rols i perspectives, practicant així la comprensió dels altres. * **Resolució de conflictes:** Les situacions de conflicte, abordades adequadament, ofereixen oportunitats per entendre les diferents visions i emocions implicades. * **Maduració cognitiva:** El desenvolupament del cervell, especialment les àrees relacionades amb la funció executiva i la cognició social, també influeix en la capacitat de mentalitzar. Tot i que el desenvolupament principal ocorre a la infància i l'adolescència, la capacitat de mentalitzar es pot continuar millorant i aprenent al llarg de la vida adulta, especialment a través de teràpies que enfoquen la millora de les relacions interpersonals i la comprensió d'un mateix i dels altres.
És un procés evolutiu i modelat per l'entorn com es fa amb l'adquisició del llenguatge.
L'experiència de ser mentalitzat pels altres en les primeres etapes del cicle vital s'interioritza i permet millorar la capacitat d'empatitzar i socialitzar amb més connexió amb els altres, segons els valors i la cultura del context.
L'estil d'aferrament influeix en la capacitat de mentalitzar de tal manera que una relació d'aferrament ansiós, ambivalent o desestructurat, l'experiència de no obtenir una resposta sensible, influeix en la capacitat natural de mentalitzar. Com més comprensió rebuda, més facilitat, disponibilitat i obertura a la comprensió envers els altres.
Necessitem comprendre els altres per apreciar que els altres ens comprenen a nosaltres.
Un dels errors que solemos cometre és malinterpretar les accions dels altres a causa de suposar.
La mentalització ineficaç és la que solem fer quan estem enfadats, ja que atribuïm intenció a l'altra persona sense haver-nos interessat per ella.
Quins beneficis aporta?
Els enfocaments sistèmics i mentalitzador comparteixen nombrosos elements: gran part dels problemes emocionals i del comportament són essencialment de naturalesa relacional.
L'acompanyament basat en la mentalització es basa en la idea que és un procés social bidireccional.
Mentalització amb criatures
La capacitat de les mares i els pares per reflexionar sobre l'experiència mental interna pròpia i la del seu fill a partir d'estats mentals com intencions, sentiments, pensaments, desitjos i creences amb la finalitat de donar sentit i anticipar les accions de cadascun.
Imagina que arribes de la feina esgotada i en creuar la porta de casa la teva criatura et reclama intensa i acceleradament. Mentalitzar anticipant-te a les seves accions seria quelcom així com:
La finalitat de mentalitzar és la de millorar les relacions interpersonals sanes, generant un desenvolupament social i emocional satisfactori i positiu.
Per mentalitzar necessitem confiar en la nostra percepció i emocions per comprendre el món. Alhora que reconeixem que la nostra percepció no serà perfecta.
Implica posar l'atenció en el que passa en el món intern i també en el món intern de l'altre.
La criatura desenvolupa la seva mentalització quan el cuidador és capaç d'entendre i representar l'afecte, fer-li sentir comprès i transmetre-li com afrontar el que sent.
Una dinàmica senzilla i divertida és el joc de rol:
Una altra dinàmica que Loretta Cornejo ens va convidar a practicar a les nostres consultes i famílies és la de fer un regal a un amic.
Quins requisits necessites activar i practicar per aplicar la mentalització amb criatures?
Norka Malberg i Mark Dangerfield proposen prendre consciència del llenguatge verbal, no verbal i reflexiu:
Alguna cosa així com relacionar-te amb curiositat i genuïnitat des d'una posició de no saber el que la teva criatura pensa o creu facilitarà la confiança i millorarà el vincle.
Mentalització amb adults en sessió
Entre els principis fonamentals de la postura de mentalització del terapeuta hi ha:
proposo joc de cadires. Una tècnica utilitzada en les Teràpies Humanistes com la Sistèmica, la Gestalt, que consisteix a tenir dues cadires i anar canviant de lloc en funció de la persona que representa el client. Vegem un exemple:
La mentalització intervé en l'acompanyament emocional i en el diàleg apreciatiu com a expressió de l'autoregulació relacional.
Fonts:
N. Malberg i M. Angerfield. Tractament basat en la mentalització per a nens, Ed. Herder, Barcelona, 2023.
Eia Asen i Peter Fonagy: Tractament basat en la mentalització amb famílies, ed. Desclée de Brouwer, Bilbao, 2023.
Àngels Martí
Psicòloga Familiar i Mentora de Desenvolupament del Potencial Terapèutic
