En la meva consulta com a psicòloga, les persones arriben amb experiències vitals que han generat en elles diferents graus de malestar.
Algunes amb diagnòstics clínics basats en trastorns de l'estat d'ànim, com ara ansietat i depressió.
Altres amb dificultats en les relacions interpersonals que es manifesten en la família, la parella, l'entorn laboral i els amics, fins i tot els veïns.
Algunes amb una vivència profunda falta de sentit o com diu Luis Rojas Marcos, de vida buida. Han omplert les seves vides del que volen els altres sense preguntar-se què volen elles.
Cadascuna d'elles expressen el seu malestar mitjançant creences, emocions i accions que es retroalimenten, deixant-les en un bucle incòmode, fins i tot dolorós.
Darrere d'aquestes expressions demanen necessitats que demanen a crits ser escoltades, ateses i validades.
Actualment, és relativament senzill trobar informació sobre AACC.
De fet, és un tema recurrent a les xarxes socials, a les sortides de l'escola i dins d'elles.
Existe l'equip de les pro avaluacions i el de les que hi estan en contra.
I enmig d'aquest brogit, perdona'm perquè així és com ho sento quan m'empasso informació sense filtre, hi ha una marea de talents atents i a l'espera que algú digui: "Ei, és el teu moment!"
Com tot en aquesta vida, almenys fins on jo sé, quan un tema “fa pop ja no hi ha stop”.
O el que és el mateix, les AA.CC. són un univers multivers i plurivers que pot alimentar egos més que contribuir a l'evolució de tots.
Almenys així és com les entenc i m'ha ajudat a aprofundir en el constructe el psicòleg Roberto Ranz, el meu professor del màster en AACC i desenvolupament del talent i que poc veig pel món del brogit.
Per què serà?
Anem al gra.
N'hi ha que defensen un model per explicar-les i n'hi ha que defensen un altre.
En el teu cas, si m'estàs llegint creient que vius amb algunes (o totes) característiques de les AACC, T'animo a que triïs la visió que ressoni amb la teva intuïció.
Perquè fora pot haver molt soroll i perdre't entre maremots pot ser pa comanat per a qui espera persones indecises.
A continuació, i basant la meva experiència en la Comunicació NoViolenta de R. Marshall, He detectat aquestes necessitats subjacents en mares, pares, adults i professionals relacionades amb les AACC:
1. Necessitat de connexió
Necessites resignificar la teva història de vida. Com? Comenent les teves vivències, especialment la teva infància i adolescència. Encara que és probable que també en la joventut i en l'edat adulta.
2. Necessitat d'Integrar
Necessites reconnectar amb la teva autenticitat després de mesos, anys o dècades vivint per als altres. Perquè la mare i el pare estiguin contents, no els vols decebre. Perquè els teus amics t'acceptin. Perquè els teus companys de feina et tinguin en compte... Perquè la teva parella estigui contenta amb tu.
3. Necessitat de pau
Necessites acceptar totes les teves singularitats com a aspectes de la teva identitat en lloc d'expulsar-les a l'oblit o silenciar-les per agradar.
4. Necessitat de Benestar Físic
Necessites comprendre que la nutrició basada en l'amor i l«»autoamor" és molt més que alimentar-se o beure. També inclou l'exercici físic encarregat de l'alliberament de neurotransmissors com la dopamina i endorfina mentre el practiques, aportant sensació d'assoliment i satisfacció. I la serotonina que s'encarrega d'alliberar una sensació de plenitud i calma en finalitzar-lo.
5. Necessitat de propòsit
Necessites donar sentit a totes les accions que emprens, especialment comprometen-te en el teu propi desenvolupament i creixement personal atenent els teus propis interessos, prenent consciència de tot el teu potencial i l'evolució del mateix. Cultivant l'esperança que el canvi és possible quan hi ha constància, perseverança i compromís.
6. Necessitat d'autonomia
Necessites connectar amb la capacitat de lideratge i abanderar les decisions des d'un valor fonamental com és la llibertat d'elecció.
7. Necessitat d'humor
Necessites desdramatitzar les teves vivències amb l'humor que neix de la compassió, de l'empatia i de l'honra, un cop revisada la teva pròpia història de vida.
Revisa si alguna d'aquestes necessitats està present en tu ara o en les persones que acompanyes.
Si ets terapeuta, pregunta't Per què es valora tant una avaluació.
O si ho prefereixes, aprendre a avaluar qualitativament.
Finalment, m'agradaria afegir una reflexió personal (no és la primera)
Enmig de tsunamis, maremots, multiversos i voler tenir la raó, hem oblidat una intel·ligència essencial.
Una que ens guia en la infància i és la gran oblidada a mesura que creixem i socialitzem.
És la intel·ligència intuïtiva.
Una espècie de veu interior que s'expressa a través del cos i que es posa en acció amb tots els sentits, experiència de vida i molt més.
I ara que has llegit algunes de les necessitats, de quin equip ets? Avaluació sí, avaluació no o depèn?
Gràcies per la teva atenció i presència
M'encantarà llegir-te
Amb Amor i Humor, AYH
Àngels Martí
Psicòloga de Benestar i Mentora de Desenvolupament del Potencial Terapèutic
Propietat intel·lectual
Es prohibeix la reproducció total o parcial del contingut d'aquest document, protegit pels drets de propietat intel·lectual, o el seu ús en qualsevol forma, o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic o mecànic, incloent-hi fotocopiat, gravació, transmissió o qualsevol sistema d'emmagatzematge i recuperació d'informació, sense el permís per escrit d'Àngels Martí. Moltes gràcies per respectar el meu treball.
©️ Àngels Martí 2024
