Planta la queixa i reconcilia't emocionalment amb tu i els teus fills!

Educar, acompanyar, compartir, cuinar, netejar, jugar, treballar, llevar-se d'hora, .... Alguns ens queixem de tota la feina que ens espera al llarg del dia, de poc temps que tenim per estar amb els fills, que anem cansats, que no tenim temps per nosaltres, que volem els nens contents i satisfets emocionalment a la vegada que voler anar a ioga tres cops per setmana,... i així una llista infinita de queixes (la meva ha estat llarga durant un temps 🙂 que l'únic que ens aporta és malestar: tristesa, ràbia i por!

Tristesa pel que no puc fer passar més estones amb els meus fills, jugar més amb els meus fills, estudiar amb els meus fills,...
Ràbia per tot el que “em toca” fer: una llista inacabable de “he de...” que l'únic que ens aporta és viure en l'obligació permanent i esgotar-nos. He d'anar a treballar, he de cuinar, he de netejar, he de preparar la carmanyola per demà...
Tinc por perquè si no hi sóc, què els hi pot passar als meus fills en el futur? Ens creiem que som les úniques persones del món que podem donar allò que els nostres fills necessiten, amb la conseqüència que es crea una necessitat imperiosa de sobrevolar intensa i exclusivament les seves vides. Ens perdem l'oportunitat d'enriquir-nos de la “tribu” familiar o d'amistat. I els nens perden l'oportunitat de relacionar-se amb altres persones significatives amb qui compartir vivències que els uneixi.

En realitat hem oblidat que la nostra vida és un tot que quan la dividim en trossos comencem a sentir-nos incòmodes, insatisfets, amb la sensació de no arribar a tot, de no tenir temps... Quan jo em queixava i em sentia culpable perquè volia ser mare més estones al dia, algú em va dir: mare ho ets les 24 hores del dia, estiguis o no amb els teus fills. Vaig entendre que amb més o menys presència física, podia mantenir un alt compromís emocional amb mi mateixa com a mare i oferir al meu fill tot allò que sentia que li podia donar.

Posa la queixa.

Amb la feina:

Accepta la professió que has escollit, la feina que et fa vibrar, que t’entusiasma, en la que flueixes,… això et facilitarà una reconciliació emocional amb tu mateix/a i podràs gaudir del que sí pots fer en comptes de queixar-te del que no pots. Arribaràs a casa de millor humor i atendràs els teus fills amb entusiasme i dedicació. I si la feina que fas no et dóna això, reflexiona, busca solucions, demana ajuda. Potser ha arribat l’hora de buscar altres opcions més que encallar-te en qui té la culpa de la teva situació (només et servirà per sentir malestar i oblidaràs buscar la solució).

Amb els fills:

Crea un ambient cooperatiu a casa, en cada membre de la família tingui un lloc i un rol. I les trobades es basin en la col·laboració entre tots, la confiança i l’ajuda mútua. Assigna tasques que s'escaiguin a l'edat i recursos del nen. Anima'ls a donar la seva opinió i quan apareguin queixes canvia els rols. Els nens practicaran l’empatia i prendran consciència de l'esforç de cadascú. També els permetrà valorar la seva capacitat d’autonomia i potser proposar un canvi de tasca. A casa el gran fa la compra, la mitjana estén la roba, el mitjà llença les escombraries i el petit omple les ampolles d’aigua. Alguna vegada he explicat que formo part d’una família enllaçada on 1+1 són 6 (bé 7, si comptem a la Pruna, la gosseta que vam adoptar fa 9 anys). Aquestes circumstàncies ens han permès deixar volar la imaginació i idear maneres de gaudir junts.

Plantar la queixa té grans beneficis per a la salut d'un mateix i de qui t'envolta. Us omplirà d'energia positiva i bon humor i els reptes del dia a dia seran de més bon portar!