Ja fa dies que el meu fill, quan és hora d’anar a l’escola, s’angoixa perquè diu que s’ha de posar la jaqueta tot sol i que no ho farà bé.

A mi, com a mare novell i psicòloga, el que em surt és “tirar d’arguments pro-autoestima” . Així que li explico que segur que ho farà bé, que és molt trempat, que cada dia aprèn coses noves, que aprendre vol dir equivocar-se… i bla bla bla…

Què em passa com a mare? Vull que el meu fill se senti segur i deixi de patir.

Què li passa al meu fill? Està sentint una emoció que no reconeix i rep arguments que encara no entén.

Tot d’una me n’adono que em salto un pas important i, m’atreviria a dir, que decisiu. Acollir la seva emoció. Encara ric quan em veig donant arguments racionals d’adult al meu fill de 3 anys i desatenc l’emoció que ell sent, la por a no saber-se posar la jaqueta quan arribi l’hora. Perdona Jan, la mama està aprenent a fer de mare!

Així que el nostre repte a casa, i a l’escola, és que el nen vagi agafant autonomia en els hàbits de vestir. D’acord!

I començo a fer un viatge al passat per recordar algun moment en el que he sentit por per alguna cosa que havia de fer. I li faig la confidència al meu fill. Si, la mama també sent por a vegades. I em respon, i què fas? I li dic, planto cara a la por! Què vol dir això mama? Doncs si sento por per una nova recepta de cuina que vull fer a uns convidats, la practico unes quantes vegades fins que veig que em surt prou bona. El meu fill em mira perplex i se’n va.

Al matí següent, només despertar-se, el meu fill agafa la roba i li diu al seu pare: papa, ajuda’m molt poc eh? Que ho vull fer tot sol! I d’això ja fa uns dies!

Us asseguro que com a mare és una tranquil·litat comprovar que els nostres fills i filles, per petits que siguin, tenen més recursos dels que ens imaginem. I que sovint cal acollir l’emoció i acompanyar en la solució.

5 PASSES QUE M’HAN FUNCIONAT:

1. Ajuda’l a reconèixer l’emoció que està sentint.

2. Comparteix amb ell alguna experiència teva en la que t’hagis sentit semblant.

3. Reforça-li els intents per superar-se amb mostres d’afecte i expressions del tipus: estic molt orgullosa de tu! Em poso contenta quan t’esforces per fer bé una cosa.

4. Evita el MOLT BÉ: a casa no cola… El meu fill diu: perquè em dius “molt bé” si no ho estic fent bé? Sentit comú oi?

5. Ho aplico a totes les edats.

Àngels Martí