És hora de llevar el petit de casa. I 10 minuts abans escoltes com es lleva a fer pipí i tot seguit un: (llegir-ho amb to lleó) mamaaaaaaaaaaaa, on és la meva robaaaaaaa?!?!?!?

Qui de vosaltres s’ha despertat de bon matí amb una calma agradable i de cop i volta, un crit us desvetlla d’aquest estat paradisíac. I tot seguit veieu el vostre fill com un lleó de la selva a punt d’atacar la seva presa? Jo també…

Compartir la nostra vida amb els petits, i no tant petits, ens porta a viure experiències úniques, a vegades ben intenses! És una tasca de les mares i els pares ajudar els fills a regular les emocions que senten:

  • Se’ns presenta davant la oportunitat de contribuir al seu benestar i al nostre.
  • Podem quedar-nos encallats en dinàmiques poc saludables on preval el conflicte i a veure qui té raó, qui és més fort,…
  • O bé podem oferir estratègies per viure les emocions sense quedar segrestats per les mateixes.
  • I si a més a més, ho fem des del sentit de l’humor i la calma, si evitem reaccionar al seu cansament,  a la seva ràbia o a la seva falta de col·laboració, començarem el dia d’una altra manera.

Des de la Comunicació no violenta de Marshall Rosenberg (1984) http://www.comunicacionnoviolenta.com/apartados/36-Que_es_la_CNV.html, se’ns proposa la metàfora del xacal (ho he adaptat al lleó) i la girafa com dos estils de relacionar-nos i comunicar-nos. El lleó busca l’agressió a l’altre i/o amb si mateix ignorant les seves necessitats i desitjos i/o les dels altres. Mentre que la girafa manté una actitud d’escolta activa amb els altres i amb si mateixa, i respon en conseqüència, té en compte les necessitats i desitjos i els expressa. Il·lustrem-ho amb un exemple tenint en compte que el nen té 6 anys i que necessita temps per aprendre i practicar estratègies per afrontar les emocions saludablement:

Situació: el nen es lleva més aviat del que és habitual i després d’anar al bany

  • Actitud lleó nen: demana quelcom cridant, “mamaaaaaaaaaaaa, on és la meva robaaaaaaa?!?!?!?”
  • Actitud lleó adult: contestar-li cridant, renyant-lo, amenaçant-lo,…, “ja n’hi ha prou, no parlis així a la mare, ara no veuràs la tele,…”
  • Conseqüència: conflicte assegurat!

La mateixa situació però ara l’adult mostra l’actitud girafa:

  • Actitud lleó nen: demana quelcom cridant, “mamaaaaaaaaaaaa, on és la meva robaaaaaaa?!?!?!?”
  • Actitud girafa adult: bon dia! Quin espant amb aquest crit! Potser no has dormit bé? T’has aixecat malhumorat, com si fossis un lleó al mig de la selva!? I si posem aquella cançò que tant t’agrada i la ballem plegats com si fossim dues girafes? Fixa’t com ballen les girafes, i com parlen les girafes, i com tracten les girafes!! Ho proves?

QUÈ HEM DESCOBERT A CASA?

Que utilitzar la metàfora del lleó i invocar (com si d’un ritual es tractés) a la girafa no té preu i es converteix en una oportunitat de canvi, de regulació emocional i de vincular-nos en positiu.

Instruccions per invocar la girafa:

  1. Treu la pallassa que portes dins 🙂
  2. Posa una cançó que us uneixi, que activi el vincle, que l’hageu ballat i gaudit abans. Aquí activem un circuït neuronal que ja s’ha connectat en el passat i que connecta directament amb l’alegria i la felicitat.
  3. Dóna-li la benvinguda al lleó, dient-li que avui s’ha despertat més d’hora, i proposa-li que amb aquesta música vols invocar a la girafa.
  4. Balleu, canteu, salteu i anima’l a que es vesteixi tot practicant la girafa. Una girafa que es mou amb energia, alegre i col·laboradora.
  5. Gaudiu d’aquesta experiència! Se’n va directament al vostre cervell i crea un camí per a regular les emocions (les neurones que s’activen juntes, es mantenen juntes J.Dispenza).