Planta la queixa i reconcilia’t emocionalment amb tu i els teus fills!

Planta la queixa i reconcilia’t emocionalment amb tu i els teus fills!

Educar, acompanyar, compartir, cuinar, netejar, jugar, treballar, matinar, …. Alguns ens queixem de tota la feinada que ens espera al llarg del dia, del poc temps que tenim per estar amb els fills, de que anem cansats, de que no tenim temps per nosaltres, de que volem els nens contents i satisfets emocionalment a la vegada que anar a ioga tres cops per setmana,… i així una llista infinita de queixes (la meva ha estat llarga durant un temps 🙂 que l’únic que ens aporta és malestar: tristesa, ràbia i por!

  • Tristesa pel que no puc fer: estar més tardes amb els meus fills, jugar més amb els meus fills, estudiar més amb els meus fills,…
  • Ràbia per tot el què “em toca” fer: una llista inacabable de “he de….” que l’únic que ens aporta és viure en la obligació permanent i esgotar-nos. He d’anar a treballar, he de cuinar, he de netejar, he de preparar la carmanyola per demà…
  • I por perquè si no hi sóc què pot passar en un futur als meus fills? ens creiem que som les úniques persones del món que podem donar allò que els nostres fills necessiten amb la conseqüència que es crea una necessitat imperiosa de sobrevolar intensa i exclusivament les seves vides. Ens perdem la oportunitat d’enriquir-nos de la “tribu” familiar o d’amistat. I els nens perden l’oportunitat de relacionar-se amb altres persones significatives amb qui compartir vivències que els uneixi.  

En realitat hem oblidat que la nostra vida és un tot que quan la dividim en parcel·les comencem a sentir-nos a disgust, no satisfets, amb sensació de no arribar a tot, de no tenir temps,…  Quan jo em queixava i em sentia culpable perquè volia ser mare més estones al dia algú em va dir: mare ho ets les 24 hores del dia, estiguis o no amb els teus fills. Vaig entendre que amb més o menys presència física, podia mantenir un alt compromís emocional amb mi mateixa com a mare i oferir al meu fill tot allò que sentia que li podia donar.

Com plantar la queixa?

Amb la feina:

  • Accepta la professió que has escollit, la feina que et fa vibrar, que t’entusiasma, en la que flueixes,… això et facilitarà una reconciliació emocional amb tu mateix/a i podràs gaudir del que sí pots fer en comptes de queixar-te del que no pots. Arribaràs a casa de més bon humor i atendràs els teus fills amb entusiasme i dedicació. I si la feina que fas no et dóna això, rumia, busca solucions, demana ajuda. Potser ha arribat l’hora de buscar altres opcions més que encallar-te en qui té la culpa de la teva situació (només et servirà per sentir malestar i oblidaràs buscar la solució).

Amb els fills:

  • Crea un clima cooperatiu a casa, on cada membre de la família tingui un lloc i un rol. I les trobades es basin en la col·laboració entre tots, la confiança i l’ajuda mútua. Assigna tasques que s’escaiguin a l’edat i recursos del nen. Anima’ls a donar la seva opinió i quan apareguin queixes canvia els rols. Els nens practicaran l’empatia i prendran consciència de l’esforç de cadascú. També els permetrà valorar la seva capacitat d’autonomia i potser proposar un canvi de tasca. A casa el gran fa la compra, la mitjana estén la roba, el mitjà llença les escombraries i el petit omple les ampolles d’aigua. Alguna vegada he explicat que formo part d’una família enllaçada on 1+1 són 6 (bé 7, si comptem a la Pruna, la gosseta que vam adoptar fa 9 anys). Aquestes circunstàncies ens han permès deixar volar la imaginació i idear maneres de gaudir  junts.

Plantar la queixa té grans beneficis per la salut d’un mateix i de qui t’envolta. Us omplirà d’energia positiva i bon humor i els reptes del dia a dia seran de més bon portar!

No Comments

Post A Comment