Hi ha èpoques de l’any que cal aturar la ment. Moltes mares i pares ens passem el dia amunt i avall, atabalats i desconnectats, inclús de les persones que ens estimem. És tal el ritme frenètic que podem oblidar que estar connectats emocionalment ens uneix, ens fa sentir únics, estimats, considerats i atesos en les nostres necessitats i desitjos. Estar connectats significa escoltar activament a l’altre, respondre en conseqüència, oferir el teu temps, estar present,… entre d’altres.

I com se sap si estem desconnectats?

Més senzill del que sembla. Observa com estan els teus fills, quines reaccions tenen: Col·laboren menys? Ploren més? Es queixen més? I observa’t a tu: estàs més irritable?, menys pacient?, més cansada?,… Aquestes són algunes de les senyals de que la connexió emocional s’ha perdut.

I com es pot recuperar?

Amb un projecte comú. A casa l’hem recuperada creant un calendari d’advent de jocs, cançons, endevinalles i emocions. Aquest és el segon any que el fem DIY. Ens va engrescar tant l’any passat que repetim. I que consti que quan els hi vaig proposar em van dir: tant enfeinada que vas perquè no en compres un! La meva resposta va ser: el vull fer amb vosaltres!! I les seves: descansa (el meu home), una altra vegada?!? (el fill gran, de 17 anys, que practica al límit no gastar més energia de la necessària) i, qué béeee (el més petit que, amb 5 anys, la il·lusió viu dins d’ell). En aquell precís instant vaig actuar amb autodeterminació i de seguida s’hi va afegir el petit. Ja saps qui va guanyar oi? J

PASSES PER A RECUPERAR LA CONNEXIÓ EMOCIONAL:

  1. Idear el projecte: uns dies abans feu recerca per internet. Hi ha idees xulíssimes que s’adapten bé a les edats dels nens. En aquest pas entrenem la presa de decisions, expressar punts de vista, saber cedir, repartir tasques, crear complicitats i compartir emocions. La connexió comença a fluir…
  2. Recerca de materials: busqueu per casa i per la natura tot allò que pugueu aprofitar, si recicleu millor! Aquí s’afavoreix la planificació i temporalització, aspectes de la intel·ligència executiva. En el nostre cas ens vam endinsar pel parc que hi ha al costat de casa i vam recollir branques de totes mides. Un passeig matiner que ens va permetre compartir emocions a partir d’un propòsit comú.
  3. Crear-lo: aquesta fase és la més creativa i cadascú hi pot participar en funció de les seves habilitats. Aquí s’afavoreix el treball en equip, saber demanar i acceptar ajuda, la pluja d’idees,…, entre d’altres. Aquest pas té un punt de misteri, doncs les proves són secretes, amb la complicitat dels més grans, i els més petits entusiasmats!
  4. Viure’l: aquesta fase és emocionant i la connexió és total. Et recomano que tots hi tingueu un paper a les proves, una funció… La connexió emocional esdevé màgica!