A vegades em sorprèn com s’infravalora l’amabilitat. Existeix la creença de que ser amable és un gest de “pilotisme” o una pèrdua de temps i d’energia.  De fet, ser esclau d’aquesta creença et porta a viure la vida en pilot automàtic, amb altes dosis d’estrès i desconnectat de quelcom que ens assegura la supervivència, la capacitat de recolzar-nos, de sostenir-nos i d‘acompanyar-nos sabent que tots som valuosos, únics i irrepetibles.

La meva petita aportació per trencar amb aquest desinterès pel pròxim és proposar-te un calendari d’advent que té com a fil conductor l’amabilitat. Perquè és necessari practicar-la amb els altres i també amb un mateix. Adonar-nos de que l’amabilitat té una fortalesa infinita ens aporta benestar i cultivar aquesta llavor des de ben petits s’afavoreix part de la intel-ligència emocional.

La il-lusió:

Cada any, quan s’acaba novembre, m’envaeix la il·lusió i poso tota l’energia en sorprendre a qui estimo. Qui em segueix el rotllo és el més petit de la casa que, amb els seus 7 anys, queda captivat per una mare entusiasmada!

El benestar interior:

Les manualitats m’alliberen de tensions i fan volar la meva creativitat. Així que recent estrenat el mes de novembre, busco inspiració per les xarxes per fer el calendari d’advent més eixerit que pugui. Sovint acabo optant per un estil natural, amb materials reutilitzables i que aportin caliu. I em sento més contenta i relaxada.

Aquest any he escollit fer-lo de papiroflexia. Una idea extreta de www.papelisimo.com que proposa fer unes cases de paper.

El benestar exterior:

  • Estar atenta i present: Com a mare et permet adornar-te’n del que vol el teu fill. Ofereix-li opcions i el seu grau d’entusiasme et guiarà. No hi ha res tan poderós com una escolta activa per sentir-se valorat. Confesso que cada vegada se’ns fa més difícil posar-nos d’acord. El noiet té grans idees i la mare acaba cedint.  
  • Viure la màgia de la fantasia: tant si és dels que comença a fer preguntes com dels que és un fan absolut, amb el calendari d’advent es revifen les guspires que queden per transmetre que els somnis són possibles i que depenen d’un mateix fer quelcom per aconseguir-los.
  • Ser llavor d’una actitud: aquest any he aprofitat el fil conductor de l’amabilitat. Practicar-la ens fa conscients de la força que cadascú tenim per fer que l’altre se senti únic i especial.
  • Donar i rebre: moltes persones se senten més còmodes donant que rebent. Quan un fill o filla se sent atès sol respondre amb generositat per l’efecte mirall. Aprenen de nosaltres i ens imiten. Em va sorprendre escoltar el meu fill consolant un amic amb les mateixes paraules i gestos de consol que li ofereixo quan està trist.   

 

Anima’t a cultivar aquesta llavor en els teus fills. I tu mare, ja et tractes amb amabilitat?